Resultats de la cerca frase exacta: 7
Diccionari de la llengua catalana
|
1.
equilibrar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar en equilibri. Equilibrar dues forces oposades. Equilibrar els ingressos i les despeses. Estar en equilibri. La pèrdua de bestiar s'equilibra amb la producció de la terra. Equilibrar-se dues forces, dues influències. Anul·lar (en una peça o en un mecanisme que ha de [...]
|
|
2.
equilibratge
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Operació d'equilibrar. [...]
|
|
3.
contrapesar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Equilibrar amb un contrapès. [...]
|
|
4.
balançó
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Plat d'una balança. Equilibrar els dos balançons. [...]
|
|
5.
contrabalançar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer equilibri (a un pes), equilibrar. El seu poder contrabalançava el del príncep. [...]
|
|
6.
comú -una
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
proporcional als béns posseïts pagada per tots els veïns de determinats comuns o municipis catalans per tal d'equilibrar l'actiu i el passiu municipals. Formulari del ritu catòlic romà per a l'ofici diví de festes o memòries de sants que no tenen litúrgia pròpia. [...]
comú -una
|
|
7.
màquina
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'un recipient per fer-hi el buit. màquina simple Màquina estàtica que serveix per a equilibrar una força, la resistència, amb una altra, la potència, a través d'un punt de suport. màquina tèrmica Màquina que transforma parcialment calor en [...]
|
comú -una
1 adj. [LC] Compartit per dos o més a la vegada. La seva habitació i la meva tenen una escala comuna. En Joan, el nostre comú amic. La presumpció és un mal comú a tots els ignorants. Mengem i dormim a la mateixa casa: fem vida comuna. Entre marit i muller, penes i alegries han de ser comunes. El seu cas no té res de comú amb el nostre.
2 [LC] en comú loc. adv. Plegats, conjuntament. Viure, treballar, posseir, menjar, en comú.
3 1 adj. [LC] Pertanyent a la majoria o a tothom. És opinió comuna. El sentit comú.
3 2 adj. [LC] De tipus usual, que no s'aixeca per sobre del nivell ordinari. Tenir un talent comú. Vi comú.
3 3 adj. [LC] Que es troba freqüentment, que és senzill i planer. Un estil comú de vestir. Escriu coses molt comunes.
4 m. [HIH] [LC] Conjunt de la gran majoria. El comú de la gent. A la dita del comú, aquell és un lladre. Bé del comú, bé de ningú.
5 1 m. [DR] [LC] Ajuntament 3.
5 2 m. [DR] Conjunt de l'actiu i del passiu d'un comú o municipi.
5 3 m. [DR] Conjunt de terrenys pertanyents al municipi.
5 4 m. [AD] [DR] Corporació encarregada del govern i l'administració d'una parròquia d'Andorra.
5 5 m. [AD] [DR] Edifici del comú d'una parròquia.
5 6 m. [HIH] A Itàlia, a l'edat mitjana, ciutat que es regia d'una manera autònoma. El comú de Gènova.
6 1 m. [HIH] Conjunt dels veïns d'un territori, dels membres d'un estament, dels mestres d'un ofici, etc., representats per una corporació.
6 2 m. [HIH] Antigament, imposició general extraordinària proporcional als béns posseïts pagada per tots els veïns de determinats comuns o municipis catalans per tal d'equilibrar l'actiu i el passiu municipals.
7 m. [RE] Formulari del ritu catòlic romà per a l'ofici diví de festes o memòries de sants que no tenen litúrgia pròpia. Comú dels màrtirs. Comú dels sants.
8 1 f. [LC] Instal·lació on s'orina i es fan les defecacions consistent en un seient proveït d'un forat que comunica amb un dipòsit on s'acumulen les matèries brutes.
8 2 f. [LC] Cambra on hi ha la comuna.
9 f. [SO] Grup d'individus o de parelles que fan vida en comú.